El concepte de societat va aparèixer en el segle XVIII i va ser tractat com allò evident que no calia posar en evidència. Però en els últims temps, aquest concepte ha estat criticat, revisat i s’han publicat estudis sobre varis dels seus aspectes.
Anteriorment, s’explicava l’origen del concepte de societat dient que s’havia arribat al seu descobriment, ja que hi havia hagut un avanç en el coneixement de la realitat humana. Segons aquest punt de vista lo social era una entitat natural i la noció de societat era la seva representació. Però els últims treballs sobre l’origen històric de lo social, han posat de manifest que, el que coneixem com a categoria de societat, no és natural perquè no va sorgir de l’observació acurada i metòdica de les interaccions humanes, sinó de la irregularitat en la manera de pensar i entendre les relacions humanes. Aquesta nova visió de comprendre la societat va substituir l’anterior punt de vista.
Autors com Keith M. Baker, estan d’acord amb aquesta nova visió. Baker creu que el concepte de societat no va sorgir perquè hi va haver un avançament en la forma de comprendre les lleis que governen la societat humana, sinó perquè la societat humana va ser entesa de manera diferent. A més, opina que la societat és una invenció i no un descobriment, ja que es tracta de la representació del món. Això no suposa negar l’existència d’una interdependència entre les persones, però si afirmar que hi ha moltes maneres possibles de poder construir aquesta interdependència. El concepte de societat és una construcció conceptual d’aquesta interdependència.
Un altre autor com Patrick Joyce opina que tot i que aquestes idees s’hagin convertit en naturals, que les seves conseqüències siguin reals i que funcionin com a base del coneixement, no fan referència a entitats objectivament existents, sinó que constitueixen el projecte modern. Per a Joyce, la societat existeix en la mesura que és una construcció discursiva, un concepte amb el qual la gent d’un determinat moment històric intenta entendre la seva societat. Igual que Baker, Joyce creu que la societat com la coneixem no existeix, sinó que és una construcció que es pot fer a partir de diverses interpretacions. Per tant, la societat no és com s’estructura la realitat, sinó una de les moltes maneres que tenim per construir aquesta realitat, que no té una estructura determinada.
David Bell, té una opinió diferent sobre l’origen del concepte de societat, ja que per a ell, va ser el resultat d’un canvi de significat dels termes ja existents, el que va comportar un canvi en la manera d’interpretar el món, és a dir, es va passar d’una visió on tant l’ordre humà com terrenal estaven subordinats a unes lleis externes, a una altre on aquest ordre va passar a ser entès com a autònom. A partir d’aquí es van haver de crear nous conceptes.
Charles Taylor, en el seu treball sobre l’imaginari social modern, també fa una reconstrucció sobre l’origen del concepte de societat on opina que ni l’individu, ni la nació, ni l’economia, ni el poble, ni la societat són entitats reals, sinó que són conseqüència de la modernitat. Per a ell, el terme imaginari no fa referència a les idees de les persones, sinó a la manera com les persones imaginen la seva existència, les relacions amb els altres, les seves expectatives i les suposicions que duen a aquestes expectatives. I és en aquestes suposicions on trobem l’existència de la naturalesa humana i de la societat. Segons Taylor, l’aparició d’aquest imaginari modern no va ser perquè es va descobrir la naturalesa humana, sinó perquè la crisi de l’imaginari anterior va comportar la recerca de nous conceptes, en aquest sentit coincideix amb D. Bell.
Taylor afirma que l’imaginari és el que organitza la realitat i per tant el que ajuda a crear les identitats de les persones i estableix les condicions de la pràctica.
La història de lo social també ha posat en dubte les condicions històriques en què va aparèixer el concepte de societat. Segons Keith M. Baker, un cop es va superar l’autonomia de l’individu es va poder percebre l’existència d’un domini objectiu que anava més enllà d’aquest, és a dir, que el concepte de societat va ser creat en oposició al d’individu, per tant estan relacionats entre ells. Joyce es refereix a aquesta relació quan diu que societat i individu són entitats dependents, encara que siguin oposades, i per tant la història de lo social és també la història del jo.
Un altre element que va permetre l’aparició de lo social va ser la noció de l’ordre espontani. Aquest concepte feia suposar que si els individus no tenen control sobre els efectes de les seves accions, les relacions humanes són autònomes. Això és plasma en l’evolució de l’economia moderna, que com diu Taylor, la visió que es té d’aquesta, com un sistema que va portar a entendre la societat com un sistema de transaccions que obeeixen les seves pròpies lleis i que no té cap noció d’agent individual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario