LA BIOGRAFIA HISTÒRICA
La biografia que he escollit parla del noble Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans. És una biografia curta, centrada exclusivament en la seva vida, ja que explica tota la seva formació educativa des de que era nen fins que va haver de deixar d’estudiar. El relat de la seva vida passa per la seva participació en la Gran Guerra, per una explicació la seva vida pública com personatge important dins la noblesa mallorquina, també explica el seu casament i amors, la influència que va tenir en ell la mort del seu pare, com va prendre possessió dels títols nobiliaris, el posterior ascens militar i com això influïa en la seva vida familiar. La seva participació en les Junta Central de Mallorca, la seva ideologia política, la seva vida durant el Trienni Constitucional i la posterior repressió absolutista.
L’enfocament que l’autor fa sobre el relat d’aqueta biografia es mostra en la introducció, on opina que les biografies de personatges importants com aquest, ens poden ajudar a trobar respostes de la nostra història.
El que fa l’autor és convertir la vida d’un personatge important per a Mallorca en un exemple per poder entendre alguns dels fets que hi va haver en aquest període, ja que el l’individu en qüestió els va viure en primera persona. El que pretén és resseguir amb molta pressió la vida d’aquest personatge.
Individu i societat
Isabel Burdiel diu que l’historiador biogràfic ha de ser capaç d’escriure un relat en qual faci una interpretació pròpia d’una vida individual, ha de ser capaç d’anar més enllà de convertir-la en un simple fet del passat, li ha de donar un valor propi. Per poder aconseguir aquest objectiu, l’historiador s’ha d’enfrontar amb el debat entre l’individu i la societat i entre la llibertat i la necessitat de cada vida individual que és escenari i protagonista d’una acció.
“L’activitat militar de Josep de Togores va tenir la seva màxima expressió durant la darrera fase de la guerra. Pel març de 1812 es decidí que el Segon Batalló de les Milícies de Mallorca, sota el seu comandament, passàs a Alacant per fer front a l’exèrcit del general francés Suchet, que ja dominava tota la resta del País Valencià. Tanmateix el seu superior militar, Ramon Despuig, comte de Montenegro, va arribar aredactar un document per tal que no sortís amb l’expedició, ja que coneixia el seu estat de salut i, a més, considerava, < que este digno ficial, por sus conocidas cualidades y sircunstancias, puede ser en las actuales de mucha utilidad en estas Islas>.”
Crec que aquest text il•lustra el que diu Isabel Burdiel perquè l’autor de la biografia, Joan Mas i Vives, dóna un valor determinat al fet que el biografiat participés en un conflicte bèl•lic. Per al relat d’aquesta biografia és important explicar que el biografiat va ser un individu important en aquest conflicte, en el que va tenir una participació activa. D’aquesta manera, el relat d’una vida individual esdevé protagonista i J. Mas i Vives va més enllà d’explicar un simple fet, sinó que dóna un valor propi a l’individu. Com diu Virginia Woolf en text de I. Burdiel, les biografies suposen un esforç per explicar una vida individual sense sotmetre-la a un relat que l’anul•li i alhora sense haver de renunciar a relacionar-la amb els fets històrics. J. Mas i Vives, explica la vida de Josep de Togores i Sanglada sense sotmetre-la a un relat que l’anul•la i tampoc evita relacionar-la amb els fets històrics contemporanis.
Significat dels fets històrics i intencions dels individus
Segons Isabel Burdiel, els historiadors no poden evitar la biografia a no ser que considerin possible interpretar un text sense associar-lo a un fet, a l’acció d’un individu o a un context d’acció, és a dir, separar el significat dels processos històrics de les intensions dels agents socials.
A més, el significat que els individus donen a les seves pròpies accions o intensions, és el resultat del diàleg que mantenen amb els sistemes de poder, amb les institucions i els discursos dominants de les èpoques. Per tant, el coneixement que un individu té de les seves pròpies accions, el significat que li dóna a la seva pròpia vida o identitat és interpretable. Finalment, afirma que no és del tot possible poder fer interpretacions històriques creïbles, evitant qualsevol referència a les nocions de identitat, experiència i intenció.
“En efecte, inesperadament, el 19 d’agost de 1802, a la parròquia de Sant Nicolau, de Palma, Josep de Togores es va casar amb Antònia Aina Rosselló i Rosselló (1769-1820). (...) Es va celebrar en secret, sense la llicència reial preceptiva per a un noble, militar d’alta graduació, in no es regularitzà del tot fins al 1813. (...) En contra del reconeixement de noblesa que després aconseguiria el comte per a la seva esposa, en realitat Antònia Rosselló tenia una procedència humil; més concretament, era la filla d’un sabater, (...). El matrimoni hauria pogut esser un gran escàndol en una societat tan tancada com la mallorquina. Si no ho va esser, almenys públicament, es deu a la discreció del futur comte. No va poder acallar del tot les males llengües, (...).
“Dècima
Descaro se nessecita,
Que vol dir poca vergonya,
Per presentar une carronya
Den tems de na pasta frita,
Y si se intitula Ayamans
May podran les seuas mans
Dexar de podir a cerol
Que cuant més lo toca el sol
Se pudó creix per instans.”
He escollit aquest fragment, perquè en la biografia, es documenta aquest petit poema anònim que parla sobre els comtes d’Aiamans, amb un cert caràcter corrosiu. La interpretació d’aquest poema seria complicada sense associar-lo amb el casament dels comtes i sabent que ella no era noble, sinó que provenia d’una família humil. En aquest cas, s’ha mantingut la associació entre un text i uns fets o l’acció del protagonista de la biografia.
El comte d’Aiamans, atorga un significat i un valor al seu casament amb una dona de família humil, que la resta de la noblesa mallorquina no entenia o no acceptava perquè no estava establert dins les seves normes de classe. No obstant això, el comte no va deixar de treballar perquè els seus contemporanis admetessin a la seva esposa, i d’alguna manera ho va aconseguir. Com diu I. Burdiel, el coneixement que cadascú té i fa de la seva vida i identitat és interpretable segons el punt de vista que té cadascú.
La biografia clàssica
En el segle XIX, eren característiques un tipus de biografies conegudes com a monumentals ja que explicaven les vides dels grans personatges. Tot i les objeccions cap aquest tipus de biografia, la majoria de les característiques bàsiques d’aquestes han esdevingut la base del gènere biogràfic. Autors com Jacques Derrida opinen que aquestes característiques conformen les regles bàsiques d’aquest gènere.
Les regles més importants, conegudes com a clàssiques, són la capacitat de identificar el temps d’una vida individual com a l’únic temps verdaderament important, identificar el relat cronològic dels fet com a la millor manera per explicar una vida, i creure en el concepte de subjecte al qual se li dóna la màxima importància, autoritat i centralitat en la organització del relat i de l’acció.
“Una vegada retornat a Mallorca, va portar una vida més aviat retirada. Quan el 18 d’octubre de 1812 s’elegiren els nous alcaldes i regidors, d’acord amb les lleis derivades de la Constitució de Cadis, havia estat exclòs de l’Ajuntament de Palma, com altres membres de la noblesa. Per altra banda, la SEMAP i el Consolat estaven pràcticament paralitzats en aquelles circumstàncies tan extraordinàries. Pel que fa a la vida familiar, les desgràcies continuaven perseguint-lo: el 10 de juny del mateix 1813 moria, a l’Havana, el seu germà Mateu i entre la tardor de 1813 i l’estiu de 1814 perdia també els seus dos fills menors, Lluís i Josep.”
Crec que aquest fragment reflecteix molt bé el text a comentar, perquè, igual que en tota la biografia, el temps només fa referència a la vida del comte d’Aiamans, aquest període cronològic és l’únic i el més important amb el qual es construeix tot el relat. A més, queda reflectit com la millor manera per explicar la vida del protagonista és a través d’un relat cronològic dels fets, ja que hi trobem les dates. Finalment, com tot el relat gira al voltant del comte, de la seva vida, dels fets que va protagonitzar, convertint-lo en el subjecte principal de tot el relat. La veritat és que podria haver escollit qualsevol fragment de la biografia, perquè segueix les regles clàssiques del gènere biogràfic.
I. Burdiel, parla sobre les biografies anomenades definitives, en les quals tots els detalls que es puguin acumular sobre el protagonista són importants per entendre a aquest individu. On tot és important, no hi ha res insignificant i tot està i ha d’estar connectat. Però aquest tipus de biografies es troben sota les lleis de la ficció perquè no deixen escapar res, tots els elements tenen una funció. Però en una vida individual, això s’ha de demostrar o argumentar, perquè la unió d’un seguit de fets en ordre cronològic no constitueix la vida d’una persona, és simplement l’acumulació d’un seguit de fets.
I. Burdiel ens proposar que ens qüestionem si tot el que fa el personatge té alguna relació de causa – efecte amb la seva vida en general, i que si el significat d’aquesta vida en general prové de l’acumulació cronològica de tots els detalls.
“Cap a finals del 1790 o a començaments del 1791 encara va aprofitar alguna avinentesa per sortir de l’estat. (...) Degué fer un viatge per terres de França, perquè en la mateixa carta Muntaner li demana parer sobre diverses obres franceses que Togores hi ha adquirit (...). Definitivament a finals de març de 1791 retornà a Mallorca, reclamat pel pare, per tal que, al seu costat, començàs a fer-se càrrec dels afers de la família i en contra de la seva voluntat de continuar els estudis.
Podem considerar així tancat el període de la seva educació. Havia arribat a un grau de maduresa considerable (...). També s’havia sensibilitzat ja respecte a les possibilitats literàries del català i havia aprofundit en el coneixement de les matemàtiques. (...). Malgrat que només tenia vint-i-tres anys i que va haver d’abandonar els cursos que seguia a Barcelona un poc intempestivament, no es pot dir que no hagués assolit un nivell cultural força correcte.”
He escollit aquest fragment perquè crec que l’educació que rep una persona té certa relació de causa – efecte en la trajectòria de la seva vida en general, i crec que encara és més significativa quan es tracte de personatges que formen part de certs status socials, on la seva vida es veia marcada per aspectes concrets. Com diu el fragment que he escollit, era una persona amb un nivell cultural alt i això queda reflectit a la biografia. Penso que tot el que pots arribar a fer al llarg de la teva vida et marca i per tant té una causa – efecte o una influència en la teva vida. Però penso que no tots els detalls de la teva vida t’influeixen per igual, alguns poden tenir un valor més important que d’altres, així, no tots els detalls que pots arribar acumular cronològicament, són necessaris per construir el significat de la teva vida.
La biografia individual com a representació de fets col•lectius?
Un altre tipus de biografies són les col•lectives, aquelles que es basen en l’estudi dels processos col•lectius, d’aquesta manera les biografies s’emplenen d’agrupacions de subjectes anònims i de ideals com la noblesa, la burgesia, el proletariat, etc.
Aquí és on apareix la idea de la representativitat, ja que a una vida particular se li dona una dimensió col•lectiva, que a través de la representació se li atorga un interès i se li nega el valor del coneixement històric que té en si mateixa. Així, els individus són escollits, tractats i valorats com a il•lustracions d’un esquema construït prèviament.
“Tornant a la guerra amb França, cal dir que les coses anaven mal dades i que ben aviat les tropes franceses ocuparen bona part de l’Alt Empordà. Això va accelerar la urgència de tropes al front i Mallorca es disposà a trametre-hi els seus contingents. El 16 de maig de 1794, per la seva banda, Josep de Togores passava a esser tinent de granaders. En els treballs biogràfics sobre Josep de Togores, i sobre Tomàs de Verí, que també hi participà, tenim molt poc documentada la seva estada al nord de Catalunya d’aquells anys.”
Aquest fragment de la biografia mostra com a partir de la vida individual del comte d’Aiamans, es relata tot un capítol sobre la guerra amb França. Així, un personatge individual, passa a convertir-se en una referència col•lectiva, passa a representar uns fets en els quals hi va participar activament.
Dins de totes les esferes d’actuació possibles i d’identitat que hi ha dins del mètode biogràfic, les relacions sempre es poden interpretar de dos maneres i a vegades són oposades. A més, aquest mètode, ens permet donar sentit a la pròpia vida per donar-li coherència i unitat. El biògraf a d’analitzar la funció de la vida com a mite individual i col•lectiu. Aquest anàlisi pot provocar canvis de significat o la incoherència al llarg duna biografia individual.
Per aquest fragment de text no he sabut escollir cap fragment de la biografia perquè, primer no acabo d’entendre el seu significat, i segon perquè no trobo cap fragment que ho reflecteixi.
