Comentari I

Josep M. Salrach, comenta que Edward H. Carr, advertia dels perills que la professió d’historiador comportava, per exemple, el d’esdevenir una mena de jutge dels fets històrics. L’historiador només ha d’estar interessat en saber el que va passar, però no pot explicar els fets d’una manera objectiva, perquè la seva interpretació comporta fer judicis morals. Ch. Seignobos i Ch. Langlois entenien que per reconstruir els fets històrics, els historiadors havien de recórrer a la imaginació alhora d’analitzar els documents i per tant, el relat històric era subjectiu. En canvi, N. D. Fustel de Coulanges, opinava que un dels objectius de la Història havia de ser elaborar un relat cronològic dels fets que l’historiador havia d’interpretar. Però aquest podia cometre errors a causa de la falta de fonts documentals o perquè s’havien creat unes idees o prejudicis que no s’ajustaven a la realitat dels fets passats. Així, la història no es pot veure afectada pel present, i els fets passats s’han d’interpretar en ells mateixos, de manera que els historiadors han de ser el més objectius que puguin.

Per J. M. Salrach, el problema real és com es poden emetre judicis d’uns fets passats tan llunyans en el temps. En aquest punt, coincideix amb Eduardo Manzano, que creu que pensar històricament, implica ser conscients de la distància que hi ha entre nosaltres i els fets del passat. Segons Fustel de Coulanges els fets del passat no es poden interpretar segons les idees concebudes en el present, perquè això porta a la subjectivitat i els historiadors, segons J. M. Salrach han de ser el més objectius possible i han d’entendre els fets històrics, sent conscients de la distància entre el present i el passat.

Leopold von Ranke defensava que l’historiador només havia d’explicar com van ser els fets realment, evitant els raonaments abstractes i massa generals, el seu objectiu era recopilar fets, comprendre’ls i explicar-los, tal i com van passar. Fustel de Coulanges creia en els documents i en el seu estudi, la seva comprensió i interpretació literal. Però Enric Ucelay-Da Cal, opina que un fet històric és només documental, i com a tal, no podem saber simplement què va passar perquè el fets poden ser infinits i la informació no ho és. L’Escola Metòdica acceptava el paper de la imaginació com un element per fer creacions causals, ja que no veien en els fets passats un procés continu. Així, com que el document era només un esdeveniment, era necessari reconstruir les causes intermèdies que varen donar peu a aquest. Alhora, Ch. Seignobos veia els documents com les traces dels fets passats i per tant era necessari el raonament per reconstruir els fets.